VIATGE AL MARROC (Jul-Agost 2009)

El Marroc és un país proper però molt llunyà. No s'assembla a res del que havíem visitat abans. Plè de contrastos socials i geogràfics, plè de diversitat. Paisatges inhòspits, deserts, platges solitàries, muntanyes grogues, marrons i vermelles, kasbas, palmeres i sorra, però també muntanyes verdes, rius i llacs increíbles. Un país per perdre's... La gent, tret de Marraquech on hi ha molts buscavides, molt hospitalària i sempre disposada a convidar-te a casa seva.

Hem viscut moments inoblidables amb els ber-bers del desert, amb la gent de les muntanyes, amb el nòmada que ens va salvar la vida a l'Atlas i amb molts altres racons per recordar.

La nostra ruta:

25-27 de Juliol Marraquech

28 de Juliol Essaouira

29 de Juliol Taroudannt

30 de Juliol Zagora i M'hamid

31 de Juliol Merzouga

1 i 2 d'Agost Tamtatouchte (Todra)

3 i 4 d'Agost Ouauizerth

5 d'Agost Orzoud i Imi n'Ifri

6 d'Agost Telouet i Ourika

7 d'Agost Marrakech

8 d'Agost Marrakech- Barcelona

El pressupost:

Vols amb vueling: 150 € per persona anar i tornar

Nits d'hotel: Una mitja de 15€ per persona i nit

Dinars: des de 10 Dh per persona(1€) a 100Dh per persona(10€) depèn del lloc, si era més o menys turístic.

Lloguer del cotxe: 3500 Dh (350€ la setmana)

Aigua, sucs i tès: El tè normalment no el pagues, l'aigua val uns 6Dh però bebíem una mitja de 3 a 4 ampolles per persona al dia. Els sucs de taronja són mooolt baratos (30cts)

Les compres: Cal regatejar molt i molt i sobretot no tenir pressa...

Arribem a Marraquech (25 de juliol)

Arribem a les 12'30h a Marraquech, després de fer cues a l'aeroport i que ens prenguin la temperatura pel tema de la grip A, sortim i trobem a un home amb el cartell de Riad Jaglia, que ens ha vingut a buscar. Fa molta calor, pugem al cotxe i contemplem les vistes per fora de la muralla, sembla una ciutat molt exòtica amb les palmeres i la muralla d'adobe. Quan entrem a la medina la cosa varia, tot es veu molt destartalat, brut, menjat per la pols i de color marró. Ens deixa a la plaça Mokev i li diu a un nen que ens acompanyi. Ens porta per un mercat atiborrat de gent, però per on passen motos i bicis a tota pastilla, tothom ens mira, fa molta calor i portem les motxilles a l'esquena. Arribem a la Riad (2 carrers des de la plaça) i el noi ens demana 20 €. Li dic que no li dono 20 € per 2 carrers i demana dirhams però no tinc suelto i espero a que obri la porta la Valérie que li dona una propina. Ufffff, quin agobio d'entrada...

Deixem els trastos i anem al carrer a investigar. De seguida se'ns enganxa un paio molt pesat que esnifa cola, ens costa molt treure'ns-ho de sobre però al final ho aconseguim. Passegem pel zoco principal on venen sabatilles, llums, espècies, pastissos. Arribem a la plaça Djemaa el-Fna on prenem 2 sucs de taronja i seguim passejant. El sol crema d'una manera que no havia sentit abans, busquem l'ombra com bojos i bebem més aigua que mai. Sopem en un xiringo de la plaça on seiem i ens posen el que volen (pà, salsa de tomàquet, olives, salsitxes i pollastre, coca-coles incloses tot per 70Dh). Pugem a una terrassa amb vistes i prenem un tè. Ens anem a la Riad, fem un bany a la piscina i a dormir.

Marraquech (26 de juliol)

Ens aixequem suats com pollastres! Hem dormit en una bonica habitació però hem passat molta molta calor... Ens dutxem amb aigua freda i esmorzem. Agafem un taxi a la plaça Mokev per anar al jardí Majorelle (foto sup esquerra), una meravella de jardí on va viure el disenyador Ives Saint Laurent. Passegem i tornem a agafar un taxi per anar a les tombes saadíes (foto sup dreta). és un lloc preciós, ple de misticisme, però suposo que cal fer cas de la guia i anar a primera o última hora perquè hi ha molta gent. En sortir, comprem 2 pastes en una parada al carrer, són de mel i estan arrebossades d'avispes (boníssimes si deixes els escrúpuls de banda). Caminem pel barri jueu i quan per fi trobem el palau Badia és l'hora de tancar, així que tornem a la Place Djemaa el- Fna i dinem en un xiringo. Tornem al palau i passegem una mica per la place des Feblantiers, molt bonica i punt de trobada dels artesans que fan les llums típiques. Després prenem un suc de taronja fins que es fa l'hora que obren el palau. El visitem i és molt bonic, recorda una mica a l'Alhambra (foto inf). Tornem caminant al Nord de la Medina on visitem la Madrassa de Ali ibn Yusuf, el museu de Marraquech i la Kouba Ba'adiyn (tots 3 per 60Dh). Cap a les 19h tornem a la Riad per fer un bany a la piscina, estem realment esgotats, però prenem un tè i dormim 1 hora i tornem a sortir per anar a sopar a la plaça Djemaa el- Fna. Com ja és costum al passar per la plaça prenem un suc de taronja i busquem el xirigo 114 perquè recordem que la nit abans en assebentar-se de que érem catalans ens va dir ( Enrecordeu-vos, 114 agafa un cagarro i esmorza) Com ens va fer gràcia avui anem a sopar i mengem peix fregit, calamars, gambes, salsitxes i verdures per 175Dh. Després anem a prendre un gelat en una terrassa panoràmica de la plaça i contemplem les magnífiques vistes. Cap a mitja nit tornem al Riad, on fem un bany a la piscina, xarrem una estona amb els francesos i anem a dormir. Aquesta nit dormirem al llit que hi ha a la terrassa (Molt millor!!!!!!!!)

De Marraquech a Essaouira (27 de juliol)

Sona el despertador...ens llevem enèrgicament, avui comença la nostra ruta pel Marroc, estem emocionats! Després de l'esmorzar, arriba Abdul i ens entrega les claus del cotxe a canvi del passaport de l'Àlex. No ens fa gaire gràcia però Jean Pierre confia en Abdul i ens diu que no hi haurà problemes. Ens acomiadem després de passar 2 nits de luxe i marxem cap a Essaouira. Sortir de Marraquech amb el cotxe és una odissea, el pobre Àlex suporta heroicament els mil clàxons que volen que corri esquivant centenars de persones que passegen pels carrers, bicis i motos que es creuen per tot arreu...uffffffff necessitem creure en Alà nosaltres també!

Passem per fora de l'exòtica muralla, per la zona fashion de Guéliz i deixem enrera Marraquech per arribar a la costa atlàntica. Arribem a Essaouira i amb la motxilla carregada busquem un hotel. Ens decidim per la Riad Sultana que val 250 Dh la nit però està prou bé si oblidem la olor a humitat. Passegem pels carrerons estrets plens de botigues, per l'exterior de la medina, pel port on els pescadors venen el que acaben de pescar i tu ho portes a uns xiringos on tenen barbacoa i t'ho tornen cuinat i amb amanida. Passegem per la platja, preciosa, plena de gavines, ens prenem un gelat en una terrassa i tornem al Riad per fer una migdiada. Després ens abriguem (ens posem la jaqueta perquè al carrer fa fred) i tornem a sortir a passejar. Parem a sopar, jo tasto per primer cop la harira (una sopa típica que porta de tot i que fan servir durant el ramadan perquè té molt d'aliment). Mentre sopem un shawarma amb patates fregides se'ns acosta un nen i es queda mirant el menjar. Li donem patates i seu corrents al nostre costat per menjar amb molta gana, li donem shawarma i el nen s'ho menja encantat. La mare ve de tant en tant, agafa patates i s'allunya. El nen tindrà uns 3 o 4 anys, li preguntem com es diu, però no ens entèn...Quan es queda satisfet marxa i la mare s'acosta per agafar el que ha deixat el nen. Ens quedem morts!!! Això si que toca...

De Essaouira a Taroudannt (28 de juliol)

Ens aixequem després d'haver dormit molt a gust amb la manta, baixem a esmorzar i ens posem en ruta camí cap a Agadir, on tenim pensat passar la nit. El camí és fantàstic, passem per platges solitàries i enclavades entre roques. Després de 3'30h arribem a Agadir i trobem una immensa ciutat de costa plena d'hotels i d'edificis gegants. Aleshores decidim que no passarem la nit aquí ja que no ens agrada el tema. Això si, parem a dinar en un xiringo on no parlen francès i on el cambrer m'acaba arrossegant fins a una carnisseria. Dedueixo que haig de comprar la carn i compro trossos de pollastre per fer brotxetes. Després li porto perquè ens ho cuini i ens torna unes delicioses brotxetes amb amanida. Dinem sota una calor insuportable (sembla que hi hagi un assecador de cabells a sobre nostre i ens cremen els ulls amb l'aire calent que bufa). Tornem al cotxe i continuem la ruta fins a Taroudannt. Ens sorprèn la preciosa i ben conservada muralla d'adobe. Aparquem i amb les motxilles a l'esquena i a uns 50ºbusquem un lloc per dormir (hotel Taroudannt on la doble ens costa 200Dh, una mica cutre però amb aire acondicionat que s'agraeix). Notem que aquí no hi ha gaire turisme i la gent és molt amable però ens miren molt. Prenem un suc de taronja boníssim pel camí i després rodegem els 5 km de muralla i arribem a la plaça, on trobem uns ciclistes de 65 anys que venen des de Marraquech. Prenem algo a la plaça i després anem a passejar pel zoco, pel mercat, visitem la bonica kasbah i sóm testimonis d'un atropellament d'un noi en bici a una nena que jugava al carrer. Per sort no va ser molt greu però a sobre el de la bici esbroncava a la nena. En aquest país les bicis i les motos són un seriós perill.

Després passegem per fora de la muralla que de nit està il.luminada, i fem com fan tots els marroquins. Per acabar el dia, sopem a una calurosa terrassa i ens anem a dormir.

De Taroudannt a M'Hamid (29 de juliol)

Ens llevem, ens dutxem (ara que podem) i anem a la plaça del poble a prendre l'esmorzar. Sortim amb el cotxe amb la intenció d'arribar a Zagora. Els paisatges desèrtics del Yébel Sarhro són al.lucinants, semblava la fi del món i nosaltres els únics habitants. Fins i tot, sembla un altre planeta amb extensions i extensions de muntanyes pelades de color marró, groc, vermell, però ni un sol arbre!! Després de 7 hores vam arribar a la Vall del Draa que ens va agradar de seguida per la seva exhuberància, palmeres, camps, kasbahs, pobles ber-bers i el Draa, el riu més llarg de Marroc que neix al Gran Atlas i desemboca a l'Atlàntic, tot i que moltes vegades el riu es filtra en el desert i desapareix en alguns trams. Després de 95 Km d'exòtic paisatge arribem a Zagora i coneixem a Abdul que ens proposa una nit al desert per 100€ cadascú. SHo trobem francament car ja que és anar amb el nostre cotxe fins a M'hamid (a 40km de la frontera argelina) adentrar-nos en les dunes, sopar, dormir, esmorzar i fer un passeig amb el camell. Ens assentem a la seva botiga i bebem tè mentre parlem del preu de l'excursió. Finalment l'aconseguim per un bon preu i marxem amb l'Ibrahim, el nostre guia. Arribem quan ja és fosc al desert i no veiem les dunes. Seiem en unes estores a fer un tè mentre parlem amb l'Ibrahim, després entrem a sopar a la jaima un tajine molt bo i un altre tè. Sortim a fora i ens reunim amb 2 noies belgues i altres ber-bers que viuen allà. Hi ha un grup d'italians que seuen a part i marxen a dormir dins de la jaima de seguida. Nosaltres restem amb el grup que toquen cançons ber-bers, canten, ens fan ballar la dansa del ventre (amb un estilazo!!!). Ens demanen que cantem una cançó d'Espanya i cantem la Macarena, jajajaja què frikis!!! Després ens expliquem acudits en francès durant una bona estona i finalment ens diuen de fer un volt per les dunes, només anem l'Àlex i jo amb els ber-bers perquè les belgues també se'n van a dormir. Ens treiem les sabates perquè se'ns omplen de sorra i caminem descalços per les dunes (què suau, sembla pols...) Nosaltres no veiem res, anem completament a cegues pujant dunes i baixant corrents. Ells semblen criatures, ens donen la mà, correm, saltem, juguem, ens tiren duna avall i després torna a pujar...Finalment, pugem la gran duna i l'Àlex i jo acabem esgotats amb la respiració a 1000, ells tan tranquils, continuen jugant i empaitant-se duna avall. M'empaiten a mi també i em llencen el turbant de 9 metres perquè m'agafi i escali, molt millor!! Ens expliquen que la sorra del desert és molt beneficiosa pel reuma i altres malalties, aleshores fan 2 forats i ens fiquen a dins i ens enterren deixant-nos només el cap fora. Notes el gran pes de la sorra i l'escalfor brutal, tot i que és de nit. Quan ens desenterren estem arrebossats com croquetes i entre tots ens treuen una mica de sorra (dic una mica perquè molta de la sorra ens acompanyarà fins a la propera dutxa). Tornem a baixar tots de la mà i corrents de nou per les dunes, arribem a una zona de pedres i fa molt de mal caminar descalç, jo m'acabo posant les sandàlies però l'Àlex aguanta com un autèntic ber-ber. Arribem al campament entre riures i jocs i ens diuen que ho han passat genial, que la majoria de turistes van al desert buscant solitud i no es relacionen, nosaltres, estem encantats amb l'experiència nocturna pel desert. Fem un últim tè i cap a les 3'30h de la nit ens preparen un matalàs amb una manta per dormir a la intempèrie, ja que no volem dormir dins de la jaima. Ens anem a dormir però es fa impossible amb aquell cel pleníssim d'estels. Ens podríem passar hores i hores contemplant aquesta postal. La sensació és d'una cúpula gegant sobre dels nostres caps. És increíble! Mai havíem vist un cel així...Per fi, ens quedem dormits...

Del desert de Zagora al desert de Merzouga (30 de juliol)

Ens llevem al desert després de dormir a l'aire lliure...Ens quedem bocabadats amb l'espectacle de dunes... és al.lucinant!!!!!!!!!! Són les 7h del matí i està a punt de sortir el sol i quan surt, és una de les postals més belles que han vist els nostres ulls. Esmorzem i fem un passeig amb els dromedaris per veure les dunes, és preciós. Cap a les 9h del matí fem un tè a la jaima i baixem cap a Zagora, la calor comença a ser insoportable, i són les 9h!!!!!!! Això a les 12h del migdia deu ser l'infern!!! L'Ibrahim, el nostre guia condueix i ens porta a una preciosa kasbah de la Vall del Draa. Veiem com viu la gent, els homes són comerciants, les dones renten la roba al riu i els nens juguen descalços. La kasbah és preciosa, amb un gran oasi, palmeres, camps de henna. Jo no em trobo gaire bé (desitjo trobar un WC ràpidament). Després visitem un poble on tothom es dedica a la ceràmica i on hi ha una escola corànica. Veiem la mesquita, i tot el procés d'el.laboració de la ceràmica. Comprem un potet per fer una aportació al poble i sortim...Jo estic fatal, suors, mal de panxa...uffff quina sensació més dolenta!

Arribem a Zagora i per fi trobem un WC, a la turca però útil...Un cop em trobo millor marxem camí de Merzouga, és un camí desèrtic, molt maco però llarg (triguem unes 8 hores). Pel camí parem moltes vegades a fer fotos, a estirar les cames i a dinar en una Riad on tenen uns enormes posters del Real Madrid i de Raúl. Jo segueixo malament i aprofito bastant el bon WC de la Riad. Després em trobo molt millor i condueixo jo. En arribar a Rissani els caçadors de turistes ens atrapen i ens diuen que la carretera no està asfaltada. La guia ja ens ho adverteix així que no fem ni cas i pràcticament els atropellem per desfer-nos d'ells. Arribem a Merzouga i els capta turistes ens mengen el coco que si aquest hotel o l'altre, però seguim les recomanacions de la guia i triem Chez Julia per 240Dh la doble amb climatització. Ens donem la millor dutxa del viatge (encara tenim sorra per TOT arreu). Fem també el millor sopar del viatge, ja que la cuinera és una crack. Mengem una sopa de menta l'Àlex (exquisita) i jo una amanida de tomàquet llimona, menta i sucre. De segon un plat de kefta i un plat de kalia (carn amb albergínia i ou) tot boníssim!!! Ens anem a dormir perquè estem del tot rebentats!